Espècies: f. [LC] [HO] Substàncies vegetals aromàtiques o picants que s’empren per a condimentar el menjar, com pebre, safrà, canyella, claus.
L’alegria dels nostres plats
A tothom li passa quan sent olor a espècies. Tothom saliveja quan va pel carrer al migdia i sent la olor d’un bon estofat amb un farcellet d’herbes. A tothom li entra la gana quan passa per davant d’un restaurant que fa olor a romaní i orenga. Tothom s’impacienta quan tritura l’alfàbrega (o la sàlvia) per fer la salsa pesto, té la necessitat de posar-hi el dit i posa els ulls en blanc de plaer.
Les espècies s’han utilitzat a totes les gastronomies del món durant centenars d’anys per donar vida als nostres plats i per maximitzar el plaer de menjar. Si et fixes en un bon llibre de cuina, gairebé totes les receptes, incloses les dolces, porten alguna espècia que alegra els narius i la llengua. És molta la gent que per reduïr la ingesta de sal comença a jugar amb aquestes herbes i descobreix un món nou a l’hora dels àpats.
Ara bé, el plaer sensorial no és l’única raó per la quan hauríem d’incorporar les espècies al nostre dia a dia i no només en receptes especials. Quan estudiava dietètica tenia un professor, un nutricionista força reconegut dins el camp de la nutrició integrativa, que sempre insistia en que tots els plats dels nostres menús havien de tenir alguna espècie; i jo m’he fet meu el seu requisit quan preparo un menú per un pacient. Les espècies per mi són imprescindibles.
Quins són aquests beneficis?
Repassem algunes de les espècies més comunes:
Canyella: no és casualitat que sigui un acompanyant estrella als plats dolços, i és que el seu efecte més notable és el de controlar els nivells de glucosa en sang. També ajuda a augmentar les secrecions digestives en cas de digestions pesades. Té efectes antifúngics i bactericides, pel que és interessant incorporar-la en casos de SIBO i disbiosis.
Cúrcuma: l’antiinflamatori per excel·lència, sempre que vagi acompanyat d’un greix com l’oli d’oliva i de pebre per fer més biodisponible la curcumina, el seu principi actiu. Molt recomanat en casos d’inflamació sistèmica com podria ser una artrosis. També és útil per netejar el fetge.
Llavors d’anís verd i estrellat, coriandre, fonoll, comí, cardamom..: són el grup dels anomenats carminatius, és a dir, que ens ajuden a reduir els gasos als intestins. No és casualitat que el curry, el garam massala i altres combinacions d’espècies índies portin aquestes espècies, ja que sovint les utilitzen per acompanyar plats de llegums. Recomanació: afegir llavors de fonoll a l’aigua de coure els llegums per millorar la seva digestibilitat.
Farigola: un gran aliat de l’estómac quan hi ha digestions pesades. Tradicionalment també se n’han recomanat les infusions en cas de tenir la llengua coberta de saburra blanca, ja que això s’associa amb disbiosis i aquesta herba té un marcat efecte anitsèptic.
Orenga: trobem aquí un altre gran aliat del fetge i un espasmolític que ens ajuda en cas de menstruacions doloroses o tos espasmòdica. El seu oli essencial és un gran antibiòtic, però compte amb el seu ús perquè pot ser irritant.
Romaní: degut al seu sabor lleugerament amarg és un gran aliat del fetge. A més, estimula la circulació de manera que s’utilitza com a tònic per aclarir la ment.
Gingebre: s’usa també com a antiinflamatori, per ajudar a les digestions pesades ja que augmenta l’àcid de l’estómac i és un gran aliat de les embarassades perquè redueix les nàusees. S’ha de consumir amb prudència quan hi ha acidesa i/o refluxe.
Clau: és sabiduria popular que el clau és lleugerament anestèsic i va molt bé en cas de llagues i altres afeccions inflamatòries de la boca que causen dolor. Per la mateixa raó es recomana en casos de gastritis i úlceres gàstriques sempre en glops petits.
Menta: té un efecte espasmolític molt útil en casos de còlon irritable o malaltia inflamatòria intestinal i en casos de dolor menstrual, ja que relaxa les mucoses i redueix les contraccions que causen dolor.
Alfàbrega: també té efecte espasmolític i carminatiu, pel que és molt útil en digestions pesades.
Veient tots aquests usos i beneficis, espero haver-te convençut d’incorporar més herbes als teus plats de forma diària i de sumar-te al meu mantra: que tots els àpats portin alguna espècie!
«LA VARIETAT ÉS L’ESPÈCIA DE LA VIDA, QUE LI DÓNA TOT EL SABOR«
– William Cowper –
ÚLTIMES ENTRADES
- PROBIÒTICS: GUIA PEL DIA DIA
Probiòtics: 1 adj. [MD] Que conté microorganismes susceptibles de millorar el funcionament de la flora intestinal. Cada vegada hi ha més evidència científica que relaciona la microbiota amb una correcta salut no només a nivell intestinal, sinó dermatològica,… Read more: PROBIÒTICS: GUIA PEL DIA DIA - ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS (II)
Espècies: f. [LC] [HO] Substàncies vegetals aromàtiques o picants que s’empren per a condimentar el menjar, com pebre, safrà, canyella, claus. Fa unes setmanes vaig escriure un article sobre les propietats de les espècies, però n’hi ha tantes que… Read more: ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS (II) - ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS
Espècies: f. [LC] [HO] Substàncies vegetals aromàtiques o picants que s’empren per a condimentar el menjar, com pebre, safrà, canyella, claus. A tothom li passa quan sent olor a espècies. Tothom saliveja quan va pel carrer al migdia… Read more: ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS - BENEFICIS DEL TE MATCHA
Matcha (抹茶): tè en pols. Ja fa uns anys que el te matcha, originari de Japó, va començar a irrompre a les cafeteries europees pel seu intens sabor, color verd brillant i versatilitat sobretot en… Read more: BENEFICIS DEL TE MATCHA - ODA ALS GORDOS
Us porto una petita curiositat sobre mi: vaig practicar rugby durant més de 4 anys. La gent sovint queda xocada quan ho dic perquè soc força petita (1.57 m d’alçada i sempre per sota de… Read more: ODA ALS GORDOS
No responses yet