Us porto una petita curiositat sobre mi: vaig practicar rugby durant més de 4 anys. La gent sovint queda xocada quan ho dic perquè soc força petita (1.57 m d’alçada i sempre per sota de 55kg), però és la màgia d’aquest esport; qualsevol complexió és benvinguda i de fet determina la teva posició.
Per qui no sàpiga de què parlo, permeteu-me que us faci una petita guia sobre les posicions al rugby; hi ha dos grans grups: la línia, conformada pels jugadors més prims i ràpids, i els davanters o gordos, que solen ser més corpulents i forts i formen la famosa melé. Dins d’aquest grup vull ressaltar la primera línia formada pels pilars i el taloner. Sovint quan la gent sent la paraula rugby pensa en ells: són els més grassos de l’equip, els gordos per excel·lència.
Aquests gordos entrenen, en equips amateurs, un mínim de 4 a 6 hores a la setmana i el cap de setmana juguen un partit de 80 minuts amb l’escalfament previ de 45-60 minuts. Combinen entrenament de cardio, per aguantar aquests 80 minuts de partit sense ofegar-se, amb el de força, per poder empènyer a la melé i aixecar a la segona línia (els dos jugadors més alts de l’equip) a la touche quan la bola surt per la banda. Sona a un gran esforç físic, oi? Perquè ho és!
Quan vaig començar a jugar, la meva posició era a la banda. Gran part del partit jo estava força quieta esperant que m’arribés la bola per fer un sprint i intentar fer un assaig. Però els davanters es passen tot el partit en moviment: corren, plaquen, empenyen, fan melés, fan touches, segueixen corrent, empenyent… I segueixen grassos! Inclús a nivell professional, amb entrenaments diaris de més de 4 hores, els pilars i el taloner fan panxa. Són literalment gordos.
Un altre esport molt conegut pel pes corporal dels seus practicants és el sumo. Persones de mínim 170cm d’alçada i més de 150kg de pes que es passen el dia entrenant. Fan dos entrenaments al dia d’unes 4 hores cada un i segueixen grassos.
Ens han fet creure que les persones grasses tenen inevitablement problemes de salut, però aquests esportistes ens ensenyen que ens han mentit.
Fa uns anys un grup de científics va analitzar l’estat de salut d’un bon grup de lluitadors de sumo i van trobar coses interessants: tot i tenir una dieta d’unes 7000 calories diàries, les seves analítiques eren perfectes (triglicèrids a ratlla i nivells de colesterol inesperadament baixos) i el TAC va demostrar que no tenen gaire greix visceral ni al fetge, sinó que el tenen gairebé tot sota la pell formant una capa més que no afecta a la funcionalitat dels òrgans ni contamina la sang amb compostos inflamatoris.
I com aconsegueixen això? Fent exercicis per mantenir una bona salut cardiovascular, entrenant la flexibilitat, treballant per tenir una gran massa muscular, prioritzant el descans de qualitat i traient profit de la seva complexió més gran enlloc d’intentar eliminar-la.
Tan els lluitadors de sumo com els davanters de rugby no són només grossos: també són molt forts. Solen tenir molta massa muscular perquè fan molt exercici de força i, a part, mengen molt per tenir també una bona massa de greix que els aporta pes extra per guanyar a l’oponent quan es tracta d’empènyer cos a cos.
Portat a la quotidianitat
I per què us explico tot això? Perquè ens han fet jutjar a un llibre per la portada durant anys i jo vull que llegiu més enllà del títol. Que una persona sigui grassa no vol dir que no estigui sana, i això aplica a vosaltres mateixos. L’anomenat «sobrepès» té molts factors causants que es poden combinar: problemes de tiroides, genètica, estrès, medicaments, mala qualitat del son, lipedema… n’hi ha que es poden controlar i d’altres que no.
Pots portar un estil de vida actiu amb bona alimentació (prioritzant proteïna, verdures, fruites, llegums i cereals integrals) i tot i això tenir sobrepès: i no passa res. No ets menys que ningú i no has d’acceptar comentaris qüestionant la teva salut basant-se només en la teva corporalitat. Només tu saps com estàs.
Per últim, una petita reflexió: una de les coses que m’encanten del rugby és que gordo no és un insult, sinó un elogi. Marca la teva posició a l’equip, una posició sense la qual l’esport no seria el mateix. Els davanters diuen que són gordos amb orgull i es fiquen amistosament amb els prims, i a mi això em sembla preciós.
P.d.: de fet a Monzón (Huesca) cada any es celebra el torneig de Fat Rugby, on només pots participar si peses més de 90kg si ets home i més de 68kg si ets dona. És un torneig molt divertit on els que més pesen són els més valorats. I si no arribes al pes mínim, pots anar d’espectador i a beure cervesa si t’agrada.
ÚLTIMES ENTRADES
- PROBIÒTICS: GUIA PEL DIA DIA
Probiòtics: 1 adj. [MD] Que conté microorganismes susceptibles de millorar el funcionament de la flora intestinal. Cada vegada hi ha més evidència científica que relaciona la microbiota amb una correcta salut no només a nivell intestinal, sinó dermatològica, psicològica… Read more: PROBIÒTICS: GUIA PEL DIA DIA - ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS (II)
Espècies: f. [LC] [HO] Substàncies vegetals aromàtiques o picants que s’empren per a condimentar el menjar, com pebre, safrà, canyella, claus. Fa unes setmanes vaig escriure un article sobre les propietats de les espècies, però n’hi ha tantes que n’havia… Read more: ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS (II) - ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS
Espècies: f. [LC] [HO] Substàncies vegetals aromàtiques o picants que s’empren per a condimentar el menjar, com pebre, safrà, canyella, claus. A tothom li passa quan sent olor a espècies. Tothom saliveja quan va pel carrer al migdia i… Read more: ESPÈCIES: ELS SEUS BENEFICIS
No responses yet