Espècies: f. [LC] [HO] Substàncies vegetals aromàtiques o picants que s’empren per a condimentar el menjar, com pebre, safrà, canyella, claus.
Fa unes setmanes vaig escriure un article sobre les propietats de les espècies, però n’hi ha tantes que n’havia de fer una segona part. I és que no hi ha unes espècies millors que unes altres sinó que la clau és combinar-les en el dia a dia per disfrutar de totes les seves qualitats: calmants, estimulants, antibiòtiques… n’hi ha de tots els colors i per a totes les necessitats. Ara bé, igual que amb les plantes medicinals, n’hi ha algunes que en certes situacions poden ser perjudicials i és important tenir-ho en compte a l’hora de decorar els nostres plats.
Anem al gra, aquí ve la segona llista d’espècies:
Quines són les seves propietats?
Julivert: com a planta medicinal se n’ha de fer un ús moderat, ja que en dosis altes pot danyar els ronyons i el fetge. En les dosis justes, però, és un excel·lent diurètic molt útil per a càlculs renals. També està indicat en situacions d’amenorrea (manca de menstruació) i regles doloroses. A nivell tòpic, les fulles fresques aixafades desinflamen i alleugen les picades d’insectes.
Sàlvia: molta gent coneix les seves propietats estrogèniques, per això la utilitzen durant la menopausa o per pal·liar símptomes de la menstruació o del síndrome pre-menstrual. A part, però, també té propietats anti-sudorífiques pel que és útil per a persones que tenen tendència a suar molt.
Llorer: degut a les seves propietats antisèptiques i sudorífiques, es recomana en cas de refredat o grip per regular la temperatura corporal i eliminar moc. El seu oli també s’utilitza de forma tòpica per dolors articulars ja que és antirreumàtic i antiinflamatori. I quan es crema, el seu fum ajuda a reduïr l’ansietat.
Safrà: el seu ús més estudiat és com antidepressiu, ja que té efectes semblants a les benzodiazepines i de fet està present en múltiples suplements naturals per l’estat d’ànim. En cas de prendre antidepressius o ansiolítics, sempre s’hauria de consultar amb el metge abans d’incorporar els remeis naturals.
Marduix: és un gran aliat per les gastritits, ja que ajuda a cicatritzar úlceres i té efecte espasmolític, alleujant el dolor.
Sajolida: té efectes antimicrobians i antifúngics, pel que es recomana en tot tipus d’afeccions infeccioses: refredats, candidiasis, càries… És un gran digestiu, ja que estimula les secrecions estomacals i els seus tanins també la fan útil per regular diarrees.
Pebre: és un gran estimulant de l’àcid estomacal, per això s’ha de vigilar el seu ús en cas de gastritis. Les seves cataplasmes s’usen com a expectorant i antirreumàtic.
Encara no esteu convençuts de les múltiples qualitats de les espècies?
«LA VIDA NO ÉS MASSA DESITJABLE SI NO SE LI AFAGEIX UN POLSIM D’ESPÈCIES DE TANT EN TANT»
– Dean Koontz –
ÚLTIMES ENTRADES
No responses yet